IPv6
Millores:
- Adreces de 32bits (4k3 millions) a 128bits (gairebé infinites, 3.4e+38)
- Deixa obsolet el NAT (ip's privades sortint per IP's públiques)
- Simplificació capceleres (gestió més eficient)
- IPSec (xifrat) de serie, a ipv4 era afegitò
- Autoconfiguració via SLAAC (deixa obsolet DHCP)
Capcelera: 5 paraules de 64
- Metadades
- Versió (4bits)
- Traffic class (8bits) prioritat, QoS, congestio
- DSCP (6bits) cua de prioritat que farà servir (normal, voip, video stream, alta, baixa...)
- ECN (2bits) els dispositius intermitjos els modifiquen per indicar congestió
- Flow label (20bits) id de fluxe permet als dispositius pendre les decissions ja presses pels paquets anteriors sense mirar més a dins
- Payload lenght (16bits)
- Next header (8bits) identificador del protocol contingut (Extension Header, TCP, UDP...)
- Hop Limit (8bits) anàleg al TTL
- Subxarxa origen
- Host origen
- Subxarxa desti
- Host desti
S'eliminen respecte a IP4
- Check-sum: Ja es fa a d'altres nivells de la pila
- Fragmentació: Es fa de forma diferent
- Si no hi caben donat l'MTU, els dispositius de xarxa reboten un missatge de "Packet too big" amb l'mtu del cami i l'emisor el reenvia amb el tamany adient.
- Tamany de la capcelera: Ara es fixe donat que no inclou les extensions.
- Les extensions van a part amb capceleres addicionals
- Si s'indica el tamany del payload
Extensions no reserven espai a la capcelera, son opcionals i son capceleres posteriors indicades al "next header". Els nodes intermitjos només necessiten procesar aquelles que els incumbeixen i poden ignorar les que no. IPSec esdevé part del protocol i els dispositius l'han de suportar.
SLAAC autoconfiguració d'adreces, substitueix HDCP. L'adreça consta de dos meitats la de subxarxa que proporciona el router, i la del host que proporciona el dispositiu connectat (com la MAC). SLAAC es el protocol pel cual, en connectar-se el dispositiu pregunta quina es la subxarxa i comproba que ningú altre en la subxarxa tingui la mateixa part de host.